domingo, 23 de septiembre de 2012

CUANDO NO SE PERMITÍA NINGUNA CLASE DE GLOSAS NI COMENTARIOS DEL HOSPITAL PSIQUIÁTRICO DE SAN BAUDILIO DE LLOBREGAT (JULIO 1965)



Aunque cueste de creerlo, y a la prueba me remito,  a mediados del año 1965 resultaba tabú recabar información para darla a conocer a la opinión pública de lo que acontecía detrás de los muros del hospital psiquiátrico  de Sant Boi de Llobregat.

Cuando al poco tiempo de aparecer el vespertino barcelonés "Tele/eXpres",  conseguí que el director de aquel rotativo aceptara mi propuesta, para efectuar unos reportajes del por aquel entonces denominado Sanatorio Psiquiátrico Nuestra Señora de Montserrat, me apresuré a solicitar por escrito, al Superior de aquella institución, la preceptiva autorización, quedé profundamente decepcionado por la respuesta recibida, fechada el  15 de julio de 1965, en estos términos:

"Contesto a su atto. escrito de fecha del día de ayer, en el que manifiesta su deseo de escribir algún reportaje sobre el sanatorio en el periódico Telexprés del que Vd. es corresponsal en esta villa.
Agradecemos sus buenos deseos al respecto y quiero manifestarle que, por ahora no consideramos oportuno ninguna clase de glosas ni comentarios de la vida sanatorial.
De Vd. con toda consideración queda afmo. s.
                                Antonio Andión Andía"

3 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. L’any 1965 jo estava de comunitat a Sant Boi com a germà de Sant Joan de Deu i vull recordar que per aquelles dades el diari Telexpres, a dins els àmbits eclesiàstics, tenia fama de anticlerical pel fet que Ignacio Agustí, ¿n’era el seu director?, feu unes critiques referides a l’església que no agradaren gens a la jerarquia eclesiàstica de llavors. El vetat no vares a ser tu com a periodista, sinó el diari per el qual treballaves. El germà Andion segurament complia consignes dictades des de instancies superiors, de fer boicot a Telexpres.

    Endemés per aquells anys l’aspecte que oferia aquell manicomi, a davant d’impotència dels germans per millorar-lo, era molt deplorable, hi havia imatges que com es diu avui, “podrien ferir la sensibilitat” del que les contemplava. També hi va poder influir en aquella negativa la mentalitat del germà Andion, molt mes major que el germà Sola. Temps enrere els ambients conventuals no estaven absents de cert esoterisme, i aquell establiment endemés de sanatori era un convent, aleshores amb una comunitat que superava els cinquanta germans. Les antigues constitucions de l’ordre dels germans de Sant Joan de Deu sempre que parlen de les seves cases fan esment a “Nuestros Conventos hospitales”, Sant Boi no n’era cap excepció.

    Gabriel Alenyà i Serra.- Alcudia, Illa de Mallorca

    ResponderEliminar
  3. Moltes gràcies, Gabriel per aquesta important aportació, que pot ajudar a entendre aquelles situacions.
    "Tele/eXpres" era un diari que va nèixer a Barcelona per trencar amb la linia conservadora de la premsa barcelonina d'aquell temps. Era un diari de caire sensacionalista i de gran format, i dins d'aquella linia, no dubto que en alguna ocasió a l'Esglèsia catòlica li toques el rebre.

    Uns mesos despres, a finals de l'any 1965, es va celebrar el Capítol Provincial de l'Orde dels Germans de Sant Joan de Déu, i aleshores va ser designat Superior el Germà Francisco Sola Pagola, que, des del primer dia va voler donar un gir a la situació. Va denunciar el conveni amb la Diputació de Barcelona, aconseguint una sustancial millora; va promoure l'anomenada aleshores "Tercera Revolución Psiquiàtrica: La Psiquiatría Social"; impulsant la creació del Patronato Local Pro Rehabilitación Social del Enfermo Mental, del que jo hi vaig formar part com a vocal de Premsa i Propaganda; es van celebrar les jornades de convivència entre el malalt mental i la població santboiana,afavorint la tendència de portes obertes, i tot un seguit d'actuacions que molt sovint eren noticia a tots els mitjans de comunicació social, atès que totes elles eren "Por vez primera en un hospital psiquiátrico...". Tant a "Tele/eXpres" com a "Diario de Barcelona", vaig publicar un munt d'informacions al llarg d'aquells anys. "Tele/eXpres" va fer també alguns reportatges, fins i tot, un dels seus directors, Carles Sentís, va publicar, en portada, un editorial que va titular "El malalt mental, nostre germà". De tot aixó he deixat testimoni en els blogs que he penjat en el meu blog històric.

    ResponderEliminar